Programes lliures

Programari lliure (free software)

El programari lliure és defineix com aquell que garanteix, simultàniament, quatre llibertats:

• La llibertat d'usar-lo amb qualsevol finalitat o propòsit.
• La llibertat d'estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
• La llibertat de redistribuir-lo a tercers.
• La llibertat de millorar-lo i fer-ho públic amb la finalitat de que es pugui beneficiar tota la comunitat.

No podem confondre programa gratuït (Freeware), que a vegades inclou el Codi font, amb programari lliure (Free software) que no sempre ens garantitza que podem modificar-ho i distribuïr-ho.

Alguns dels exemples més coneguts de programari lliure són;

• El projecte GNU
• Els sistemes operatius basats en GNU/Linux, BSD i OpenSolaris
• Els entorns gràfics KDE i Gnome
• El projecte Mozilla, que inclou el navegador Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla Thunderbird
• L'aplicació ofimàtica OpenOffice.org
• El programa de tractament de gràfics GIMP

Compilar
Convertir un programa d'origen (codi font) en un programa resultant (codi executable).

Codi executable
Conjunt d'instruccions en codi binari (cadenes d'uns i zeros) que només l'ordinador pot interpretar, executar i complir.

Codi font

Conjunt d'instruccions escrites en un llenguatge de programació que un sistema informàtic ha de processar per poder-les executar.

Codi font obert

Codi font al qual es pot accedir per fer-ne modificacions que permetin perfeccionar el funcionament d'un programari, o adaptar-lo a usos concrets.

Programari comercial

Programes que requereixen un pagament previ per fer-ne ús i disposar d'una llicència comercial.

Programari de prova (shareware)

Programari que es distribueix de forma gratuïta perquè els usuaris el puguin provar amb el compromís de pagar a l'autor/a una quantitat de diners si, passat un cert temps, decideixen comprar-lo

Programari gratuït (freeware)
Programari que es distribueix de manera gratuïta, el programador del qual conserva els drets d'autor però renuncia a cobrar-los.

Informació extreta de : http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/programari2/glossari.htm

Més informació: http://gestioinformacio.blogspot.com/2008/11/cultura-lliure-i-programari-lliure-4_18.html

Mapa conceptual

Per fer un mapa conceptual cal utilitzar el programa CmapTools.

Gracies a aquest programa podem organitzar les idees mitjançant paraules clau.
S'uneixen mitjançant connectors i les paraules que considerem les importants les posem dins dels recuadres.
les aplicacion poden ser molt variades, des de molt simples a molt complexes.

Avantatges d'aquest programa:

• Ens ofereix moltes plantilles ja preparades per utilitzar-les.
• Podem pujar les imatges des del nostre ordinador o utilitzar els objectes que ens posa a l'abast el propi programa, com figures, fletxes, etc.
• Podem fer diferents mapes conceptuals simultàniament si obrim diferents pestanyes.
• Permet convidar col·laboradors, afegir comentaris i enviar per correu els mapes que realitzem.
• Els mapes els podem guardar a l'ordinador amb diferents formats, JPG, PDF, etc.

Inconvenients d'aquest programa:

• No pots possar massa informació.

JCLIC

El Jclic és un conjunt d'aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de text, mots encreuats...

Aquest projecte está desenvolupat per la plataforma Java, és un projecte de codi obert i funciona en diversos entorns i sistemes operatius.

És una aplicació de programari lliure basada en estàndards oberts que funciona en diversos entorns operatius: Linux, Mac OS X, Windows i Solaris.

 

JClic està format per quatre aplicacions:

 

La conferència

Conferència del divendres 19 de novembre de 2010

Títol: Els marges de la moral. Una mirada ètica a l’educació.

Les idees principals de la conferència van ser:

• L’educació i l’ètica són conceptes que estan sempre vinculats.
• L’ètica no es pot definir, no es pot reduir a una definició, però ens podem aproximar.
• L’ètica no està al final de l’educació, sinó al principi. Si no existeix una relació ètica entre el mestre i el deixeble no hi ha educació.
• L’educació no queda reduïda a l’ètica, però sense aquesta no hi ha educació.
• L’ètica no és la moral
• La moral és una llei no escrita, una espècie de norma que ens diu allò que hem de fer.
• la finitud, la responsabilitat i l’esdeveniment són conceptes relacionats amb l’ètica.
• La pregunta ètica és “¿Com puc estar a l’alçada d’allò que l’altre em demana?”
• En una aula no s’ha de parlar de alumnat, sinó de les persones en concret.
• La zona d’ombres de la moral:

1. l’ètica és la resposta a una demanada i íntima.
2. mai sabrem si actuem èticament bé o no., això depèn de la consciència de cada persona.

• Kant; filòsof important (ètica)
• Cadascú té la seva ètica, i l’ha d’adaptar com pot als alumnes de l’aula, tot i que no hauria de ser la mateixa per a tots, ja que cada persona és un món.
• El vídeo, mostrava de manera audiovisual una manera d’entendre la moral.

_________________________________________________________

Resum:

El divendres 19 de novembre de 2010 els alumnes d’educació infantil de primer curs vam assistir a la conferència, del professor de filosofia de la UAB, Joan Carles Mèlich.

La conferència s’anomenava Els marges de la moral. Una mirada ètica a l’educació.
Ens va explicar que l’educació i l’ètica són conceptes que estan estretament vinculats. L’ètica no es pot definir, no podem construir una definició exacte, però si ens podem aproximar. Mai podrem assegurar que actuem de manera èticament correcte, això depèn dels valors i de la consciència de cada persona.  És per això que s’ha de tractar als alumnes com a persones o individus úniques. Tots els mestres, tenen una ideologia, uns valors i uns codis odontològics i aquests els transmeten als alumnes.
L’ètica no és la educació en sí, però si que hi juga un paper molt important.
La pregunta ètica per a Kant, un filòsof alemany, era ¿Que he de fer? però  la correcte o la més idònia ha de ser ¿Com puc estar a l’alçada d’allò que l’altre em demanda?. Tots ens hem qüestionat això algun cop i tots sentim la por de decebre als altres, de no estar a l’alçada.
Durant la conferència, ens va explicar que l’ètica esta al principi i no al final de l’educació. Quan eduquem als infants molts cops deixem de banda els valors ètics, que ens pensem que a aquesta edat no poden assolir, però aquests són molt importants.
També va esmentar, que moltes persones confonen l’ètica amb la moral i són conceptes diferents.  Per una banda, l’ètica és la resposta a una demanda, és un concepte íntim que no permet la bona consciència. Per altra banda, la moral és una llei no escrita,  una espècie de norma que ens diu allò  que hem de fer.
Les paraules finitud, responsabilitat i esdeveniment són paraules atribuïbles al concepte ètica, ja que l’ètica ha de tenir uns límits i aquests els posa la persona segons els valors que a obtingut i ha après al llarg de la vida.

Crítica:

La conferència, en conjunt, em va semblar interessant.  Tractava d’un tema que és molt proper però alhora desconegut i que em de tenir en compte en tot moment a l’hora de educar. Com totes les conferències va tenir coses que em van semblar idònies i d’altres que no. Una de les coses que considero positives i que em sembla important destacar es la proximitat del ponent amb el públic. Més que una conferència semblava una classe i això va fer que la gent es sentis més còmode. Com a aspecte negatiu remarcaria el fet de la pobresa del suport audiovisual, la conferència no va ser massa dinàmica i això va fer que en certs moment la gent no prestés atenció. El trosset de pel·lícula que van veure no transmetia amb claredat el missatge que el ponent volia transmetre, ja que era un fragment complex. La idea clau que remarcaria d’allò que he après amb aquesta conferència, i la que més important em sembla, és que cada professor a d’establir una vinculació ètica amb el deixeble. Això ho remarco perquè una de les qüestions que van sorgir al final de la classe va ser; ¿Llavors, com puc saber si la ètica que inculcaré als meus alumnes serà la correcte o la més bona?. El professor va contestar que això mai ho podrem saber. Aquesta pregunta em va sobtar, i després de pensar-ho detingudament vaig arribar a la conclusió de que si un mestre es capaç d’establir una relació ètica amb un alumne i el tracta com a persona, com a individu únic, és llavors quan realment estem parlant d’educació, sense donar-li importància a si l’ètica del professor és la correcte.

Visita a l'escola Ginebró

Diari de la visita a l’escola

El dia 16 de novembre va ser el primer dia que vam estar en contacte amb els nens. L’activitat consistia en passar tot un dia a una escola, acompanyada d’un estudiant de 3er, observar com funciona el món de l’escola quan ets mestre i participar.

L’escola que jo vaig visitar, acompanyada de l’Eva Escribano Álvarez, és l’Escola Ginebró, a Llinars del Vallès. És un centre docent privat que imparteix des de l’educació infantil fins a la secundària. Una escola catalana, laica i integrada en la comunitat i en el medi que l’envolta.

Em va semblar que l’escola aportava moltes coses positives als nens que jo desconeixia. Aquest centre fa que els nens adquireixin uns hàbits i una certa autonomia. Per exemple, a l’hora de dinar, hi ha 2 encarregats de cada classe que paren taula, o a l’hora d’esmorzar o de berenar cada dia hi ha 2 nens que porten el menjar a la classe, ho reparteixen i una vegada que tots tenen la seva part comencen a menjar. També em va semblar curiós l’organització que tenien a la classe. A l’hora de seures en rotllana, per tal de que els nens i les nenes es relacionin, tenen la norma de que sempre han de seure intercalats (nen, nen, nena, nen, nen, nena, degut a que hi ha més nens) i quan no ho fan hi ha un encarregat a la classe que els organitza correctament. Una altre aspecte que em va sobtar i em va semblar interessant, es que no tenen un horari estricte dins l’aula, és a dir, si una activitat funciona bé pot durar el temps que sigui necessari, i això també ho fan amb l’hora del pati. Per últim, també he de destacar que dins l’horari de l’escola (9:00h – 16:30h) tenen una norma que em sembla massa estricte, perquè si un nen falta un matí pel motiu que sigui i vol incorporar-se a les classes de la tarda no pot, o vas tot el dia o no hi vas. Tot i així em va semblar  que l’escola te una bona organització.

Jo vaig estar gairebé tot el dia amb els nens de P5 A. L’Eva em va ensenyar tota l’escola, particularment les aules que els nens de l’etapa infantil freqüenten. Desprès em va presentar la classe i jo em vaig presentar als nens.

El dimarts no va ser un dia de classes normals. De 10:00h a 11:00h tots els alumnes d’infantil i primària es van reunir en una aula d’actes i van recitar poemes. Portaven una setmana treballant les poesies de Joan Maragall i adornant tot el col·legi amb murals, pintures i maquetes de la vaca cega (un dels seus poemes més coneguts), ja que aquest any es celebra el centenari de la seva mort. La finalitat d’aquesta activitat era que tots els nens des de petits s’acostumin a parlar en públic.

Desprès d’aquesta activitat els nens van fer una petita fitxa relacionada amb els poemes i una vegada van acabar van seure a terra en rotllana perquè era l’hora del conte. La mestra que hi havia els hi va explicar un conte que va portar un dels nens i desprès em van preguntar si jo els hi volia explicar un, i vaig accedir.

Mentre que els de P5 menjaven vaig estar amb altres classes al pati, observant com es relacionaven els nens entre ells i posant-me en situació de professora ja que molts dels nens acudien a mi per que soluciones petits conflictes que sorgien entre ells.

Abans d’anar a menjar ens van deixar a un nen de P3 a l’Eva i a mi perquè ell no dormia la migdiada, i el vam entretenir amb contes i jocs.

Després de menjar, els de P5 van anar a piscina i vaig estar amb nens de P4 i P3. Els de 4 anys estaven fent exercicis bocals, mitjançant el joc i també van cantar cançons. I els de 3 anys van explicar un conte alhora que la mestra el dibuixava, era un conte on tots ells participaven i nosaltres els ajudàvem.

Aquesta activitat va concloure a les 16:30h. Em vaig acomiadar dels nens de P5 i ells em van dir adéu amb un joc que l’Eva els va ensenyar. Va ser una molt bona experiència on vaig poder viure encara q fos per un dia, que es ser mestra.

En síntesi, després de viure aquesta experiència m’he adonat que ha sigut molt gratificant per mi per dos motius. El primer, perquè moltes de les coses que vaig veure i em van succeir em van sobtar i  alhora demostrar que els nens són increïblement sorprenents. La segona, es que a l’hora de participar, en jocs, cantar o d’explicar contes vaig poder posar en practica allò que he après fins ara a la universitat i m’he adonat de que en comparació amb l’any passat ara tinc més recursos, més ganes d’aprendre i més seguretat en mi mateixa.



Arxiu d'àudio

A GTIC vam aprendre a retocar arxius d’àudio.

l'exercici consistia en retallar i modificar una cançó i incloure una veu.

Per realitzar aquesta activitat em vaig descarregar un programa anomenat audacity.

Una vegada obres l’arxiu d’àudio dins aquest programa pots retallar la cançó (editar, retallar) o donar-li efectes, com per exemple canviar el to, la velocitat, el ritme, posar-li un fàding d’inici o un de final, etc. També vaig incloure dins de la cançó un tros on només s’escolta una veu, vaig obrir l’arxiu on es trobava la veu que volia adherir, vaig retallar el tros que em va agradar i després el vaig traslladar a  la cançó. La cançó havia de tenir com a màxim una durada d’un minut.

Per últim, a l’hora de guardar cal anar a arxiu/exportar com a mp3 i guardar-ho allà on tenim un arxiu que s’anomena lame_enc.dll.

El resultat és aquest:

Fluxograma

El fluxograma és una eina que es pot realitzar amb un programa online anomenat Gliffi. 

És una espècie d'esquema que ens permet estructurar les idees de manera ordenada, una representació gràfica d'un conjunt d'instruccions o passos que serveixen per a executar una tasca o resoldre un problema (algorisme).

És importat que sigui clar, ja que si posem masses idees entrellaçades ens podem confondre.

S'utilitza en disciplines com la programació, la economia, els processos industrials i la psicologia cognitiva. Aquests diagrames utilitzen símbols amb significats ben definits que representen els passos de l'algorisme, i representen el flux d'execució mitjançant fletxes que connecten els punts d'inici i de terme.

 

Avantatges de fer un Fluxograma:

• Rapidesa
• Es pot rectificar 
• Espai ampli
• Fàcil
• Ens permet visualitzar les idees de forma més concreta i precisa.
•  Afavoreixen la comprensió del procés a través de mostrar com un dibuix. El cervell humà reconeix fàcilment els dibuixos. Un bon diagrama de flux reemplaça diverses pàgines de text. (hemisferi esquerra)

Inconvenients de fer un Fluxograma:

• Si no tens accès a la xarxa no pots fer el fluxograma. 
• És fàcil d'utilitzar però resulta una mica complexe quan es comença a utilitzar.
• No dóna gaire informació, està molt sintetitzada i resumida.

El vídeo

A GTIC vam aprendre a retocar arxius de vídeo.
l'exercici consistia en retallar i modificar un vídeo i incloure música.
Aquesta activitat la vaig realitzar amb un programa anomenat Windows live movie maker.

Retallar-lo de manera que duri 1 minut

1. Obrir el vídeo:   “Agregar vídeos y fotos”; Busquem el vídeo que volem editar; “Abrir”
2.   “Editar” ; “Herramienta de corte”; “Establecer punto inicial”; Fem córrer el indicador que apareix sota la visualització del vídeo, tot marcant el que desitgem; “Guardar recorte”
3. Així seguidament fins que el vídeo duri 1 minut.

Posar-hi una banda sonora

1. Posar la música que el professor ens va lliurar 
2. Anem al editor de vídeo.
3. “Principal”; “Agregar musica”; Busquem la musica que hem guardat anteriorment; “Abrir”
4.  Ens apareix una barra verda sobre el projecte del vídeo; Arrosseguem aquesta barra i fem que la música acabi i comenci on desitgem.

Aplicar-hi transicions i efectes

1. Cliquem damunt un retall
2.  A continuació cliquem damunt “Animaciones”; seleccionem la animació que vulguem, així consecutivament amb cada retall.
3. Tornem a clicar damunt un retall
4.  Seguidament cliquem damunt “Efectos visuales”; seleccionem la animació que vulguem, així consecutivament amb cada retall.

Posar-hi un títol d'inici, un de final i algun a sobre les imatges

1.  Per afegir un títol inicial em de pitjar la pestanya “Principal”; “Título” ; i seguidament inserir dins la casella el text que destgem que hi aperegui.
2. Per afegir un títol final em de pitjar la pestanya “Principal”; “Créditos” ; i seguidament inserir dins la casella el text que destgem que hi aperegui.
3. Per afegir un títol sobreposat a la imatge hem de pitjar damunt un retall; clicar “Leyenda” i seguidament inserir dins la casella el text que desitgem que hi aperegui.

Gravar-ho en format WMV qualitat DVD

1. Cliquem la pestanya que apareix al cosat de la de “Principal”; “Guardar película”; “Gravar DVD”;  Escollim la ubicació; “Guardar”. 

Pujar-lo al youtube

1. Creem una conta o accedim a la que ja tenim creada.
2. Al costat de el requadre que fem servir per buscar els vídeos, hi apareix “Subir”; “Subir un vídio”; Buquem el vídio; “Abrir”
3. Fem els canvis que trobem pertinents, com el títol o la privacitat.
4.  Per finalitzar, “Guardar cambios”.

Penjar el codi Embed al Bloc

1. Sota el nostre vidío del youtube, hi apareix una pestanya que diu “Insertar”, cliquem i ens apareix un codi, amb el botó dret del ratolí copiem aquest codi.
2. Anem al nostre bloc; ”nova entrada”; “modifica l’HTML”; enganxem aquí el codi Embed.
3.  Fem els retocs que trobem oportuns.
4.  “Publica un missatge”

El resultat és aquest: