La conferència

Conferència del divendres 19 de novembre de 2010

Títol: Els marges de la moral. Una mirada ètica a l’educació.

Les idees principals de la conferència van ser:

• L’educació i l’ètica són conceptes que estan sempre vinculats.
• L’ètica no es pot definir, no es pot reduir a una definició, però ens podem aproximar.
• L’ètica no està al final de l’educació, sinó al principi. Si no existeix una relació ètica entre el mestre i el deixeble no hi ha educació.
• L’educació no queda reduïda a l’ètica, però sense aquesta no hi ha educació.
• L’ètica no és la moral
• La moral és una llei no escrita, una espècie de norma que ens diu allò que hem de fer.
• la finitud, la responsabilitat i l’esdeveniment són conceptes relacionats amb l’ètica.
• La pregunta ètica és “¿Com puc estar a l’alçada d’allò que l’altre em demana?”
• En una aula no s’ha de parlar de alumnat, sinó de les persones en concret.
• La zona d’ombres de la moral:

1. l’ètica és la resposta a una demanada i íntima.
2. mai sabrem si actuem èticament bé o no., això depèn de la consciència de cada persona.

• Kant; filòsof important (ètica)
• Cadascú té la seva ètica, i l’ha d’adaptar com pot als alumnes de l’aula, tot i que no hauria de ser la mateixa per a tots, ja que cada persona és un món.
• El vídeo, mostrava de manera audiovisual una manera d’entendre la moral.

_________________________________________________________

Resum:

El divendres 19 de novembre de 2010 els alumnes d’educació infantil de primer curs vam assistir a la conferència, del professor de filosofia de la UAB, Joan Carles Mèlich.

La conferència s’anomenava Els marges de la moral. Una mirada ètica a l’educació.
Ens va explicar que l’educació i l’ètica són conceptes que estan estretament vinculats. L’ètica no es pot definir, no podem construir una definició exacte, però si ens podem aproximar. Mai podrem assegurar que actuem de manera èticament correcte, això depèn dels valors i de la consciència de cada persona.  És per això que s’ha de tractar als alumnes com a persones o individus úniques. Tots els mestres, tenen una ideologia, uns valors i uns codis odontològics i aquests els transmeten als alumnes.
L’ètica no és la educació en sí, però si que hi juga un paper molt important.
La pregunta ètica per a Kant, un filòsof alemany, era ¿Que he de fer? però  la correcte o la més idònia ha de ser ¿Com puc estar a l’alçada d’allò que l’altre em demanda?. Tots ens hem qüestionat això algun cop i tots sentim la por de decebre als altres, de no estar a l’alçada.
Durant la conferència, ens va explicar que l’ètica esta al principi i no al final de l’educació. Quan eduquem als infants molts cops deixem de banda els valors ètics, que ens pensem que a aquesta edat no poden assolir, però aquests són molt importants.
També va esmentar, que moltes persones confonen l’ètica amb la moral i són conceptes diferents.  Per una banda, l’ètica és la resposta a una demanda, és un concepte íntim que no permet la bona consciència. Per altra banda, la moral és una llei no escrita,  una espècie de norma que ens diu allò  que hem de fer.
Les paraules finitud, responsabilitat i esdeveniment són paraules atribuïbles al concepte ètica, ja que l’ètica ha de tenir uns límits i aquests els posa la persona segons els valors que a obtingut i ha après al llarg de la vida.

Crítica:

La conferència, en conjunt, em va semblar interessant.  Tractava d’un tema que és molt proper però alhora desconegut i que em de tenir en compte en tot moment a l’hora de educar. Com totes les conferències va tenir coses que em van semblar idònies i d’altres que no. Una de les coses que considero positives i que em sembla important destacar es la proximitat del ponent amb el públic. Més que una conferència semblava una classe i això va fer que la gent es sentis més còmode. Com a aspecte negatiu remarcaria el fet de la pobresa del suport audiovisual, la conferència no va ser massa dinàmica i això va fer que en certs moment la gent no prestés atenció. El trosset de pel·lícula que van veure no transmetia amb claredat el missatge que el ponent volia transmetre, ja que era un fragment complex. La idea clau que remarcaria d’allò que he après amb aquesta conferència, i la que més important em sembla, és que cada professor a d’establir una vinculació ètica amb el deixeble. Això ho remarco perquè una de les qüestions que van sorgir al final de la classe va ser; ¿Llavors, com puc saber si la ètica que inculcaré als meus alumnes serà la correcte o la més bona?. El professor va contestar que això mai ho podrem saber. Aquesta pregunta em va sobtar, i després de pensar-ho detingudament vaig arribar a la conclusió de que si un mestre es capaç d’establir una relació ètica amb un alumne i el tracta com a persona, com a individu únic, és llavors quan realment estem parlant d’educació, sense donar-li importància a si l’ètica del professor és la correcte.