Visita a l'escola Ginebró

Diari de la visita a l’escola

El dia 16 de novembre va ser el primer dia que vam estar en contacte amb els nens. L’activitat consistia en passar tot un dia a una escola, acompanyada d’un estudiant de 3er, observar com funciona el món de l’escola quan ets mestre i participar.

L’escola que jo vaig visitar, acompanyada de l’Eva Escribano Álvarez, és l’Escola Ginebró, a Llinars del Vallès. És un centre docent privat que imparteix des de l’educació infantil fins a la secundària. Una escola catalana, laica i integrada en la comunitat i en el medi que l’envolta.

Em va semblar que l’escola aportava moltes coses positives als nens que jo desconeixia. Aquest centre fa que els nens adquireixin uns hàbits i una certa autonomia. Per exemple, a l’hora de dinar, hi ha 2 encarregats de cada classe que paren taula, o a l’hora d’esmorzar o de berenar cada dia hi ha 2 nens que porten el menjar a la classe, ho reparteixen i una vegada que tots tenen la seva part comencen a menjar. També em va semblar curiós l’organització que tenien a la classe. A l’hora de seures en rotllana, per tal de que els nens i les nenes es relacionin, tenen la norma de que sempre han de seure intercalats (nen, nen, nena, nen, nen, nena, degut a que hi ha més nens) i quan no ho fan hi ha un encarregat a la classe que els organitza correctament. Una altre aspecte que em va sobtar i em va semblar interessant, es que no tenen un horari estricte dins l’aula, és a dir, si una activitat funciona bé pot durar el temps que sigui necessari, i això també ho fan amb l’hora del pati. Per últim, també he de destacar que dins l’horari de l’escola (9:00h – 16:30h) tenen una norma que em sembla massa estricte, perquè si un nen falta un matí pel motiu que sigui i vol incorporar-se a les classes de la tarda no pot, o vas tot el dia o no hi vas. Tot i així em va semblar  que l’escola te una bona organització.

Jo vaig estar gairebé tot el dia amb els nens de P5 A. L’Eva em va ensenyar tota l’escola, particularment les aules que els nens de l’etapa infantil freqüenten. Desprès em va presentar la classe i jo em vaig presentar als nens.

El dimarts no va ser un dia de classes normals. De 10:00h a 11:00h tots els alumnes d’infantil i primària es van reunir en una aula d’actes i van recitar poemes. Portaven una setmana treballant les poesies de Joan Maragall i adornant tot el col·legi amb murals, pintures i maquetes de la vaca cega (un dels seus poemes més coneguts), ja que aquest any es celebra el centenari de la seva mort. La finalitat d’aquesta activitat era que tots els nens des de petits s’acostumin a parlar en públic.

Desprès d’aquesta activitat els nens van fer una petita fitxa relacionada amb els poemes i una vegada van acabar van seure a terra en rotllana perquè era l’hora del conte. La mestra que hi havia els hi va explicar un conte que va portar un dels nens i desprès em van preguntar si jo els hi volia explicar un, i vaig accedir.

Mentre que els de P5 menjaven vaig estar amb altres classes al pati, observant com es relacionaven els nens entre ells i posant-me en situació de professora ja que molts dels nens acudien a mi per que soluciones petits conflictes que sorgien entre ells.

Abans d’anar a menjar ens van deixar a un nen de P3 a l’Eva i a mi perquè ell no dormia la migdiada, i el vam entretenir amb contes i jocs.

Després de menjar, els de P5 van anar a piscina i vaig estar amb nens de P4 i P3. Els de 4 anys estaven fent exercicis bocals, mitjançant el joc i també van cantar cançons. I els de 3 anys van explicar un conte alhora que la mestra el dibuixava, era un conte on tots ells participaven i nosaltres els ajudàvem.

Aquesta activitat va concloure a les 16:30h. Em vaig acomiadar dels nens de P5 i ells em van dir adéu amb un joc que l’Eva els va ensenyar. Va ser una molt bona experiència on vaig poder viure encara q fos per un dia, que es ser mestra.

En síntesi, després de viure aquesta experiència m’he adonat que ha sigut molt gratificant per mi per dos motius. El primer, perquè moltes de les coses que vaig veure i em van succeir em van sobtar i  alhora demostrar que els nens són increïblement sorprenents. La segona, es que a l’hora de participar, en jocs, cantar o d’explicar contes vaig poder posar en practica allò que he après fins ara a la universitat i m’he adonat de que en comparació amb l’any passat ara tinc més recursos, més ganes d’aprendre i més seguretat en mi mateixa.