Diferències entre comunicació oral i comunicació escrita

Dins de cada tipus de caracerístiques del llenguatge trobem algunes diferències.

Caracterítiques contextuals (és refereixen al temps, espai, relació entre el interlocutors, etc

• La comunicació oral és immediata (el receptor comprèn el missatge al mateix temps que el diu l’emissor) i la comunicació escrita és diferida (el lector tarda bastant a poder llegir l’escrit que ha fet l’autor).
• La comunicació oral és auditiva, el receptor comprèn amb l’oïda el text, i la comunicació escrita és visual, el receptor llegeix el text. aquest últim té més capacitat de transmissió d’informació.
• Mitjançant el canal oral el receptor percep succesivament els diversos signes del text. En canvi, en el canal escrit és percep simultàniament.
• La comunicació oral és espontània, l’emissor pot rectificar, però no esborrar. En canvi, la comunicació escrita és elaborada, l’emissor pot corregir i refer el text.
• La comunicació oral és efímera, els sons només són perceptibles en el temps que duren en l’aire. En canvi, la comunicació escrita és duradora, és grava en un suport estable i perdura.
• La oral utilitza molt els codis no-verbals (moviments del cos, la fesomia, la forma de parlar “to i veu” , l’espai de la situació, etc) i l’escrita els verbals (disposició de l’espai i del text, la textura del suport, etc).

Característiques textuals (fan referència al text de la comunicació)

Adequació

• La comunicació oral utilitza les varietats dialectals i la comunicació escrita utilitza l’estàndard.
• La comunicació oral esta associada a temes generals, amb un baix grau de formalitat i amb propòsits subjectius, en canvi la comunicació escrita està associada a temes específics, amb un alt grau de formalitat i amb propòsits objectius.

Coherència

• La comunicació oral selecciona la informació de manera poc rigorosa, en canvi l’escrita la selecciona de manera molt precisa.
• La comunicació oral és bastant redundant l’escrita poc redundant.
• l’oral té una estructura de text oberta i l’escrita una estructura de text tancada.
• L’oral te unes estructures molt poc estereotipades (molta llibertat) i l’escrita molt estereotipades (poca llibertat).

Cohesió

• La comunicació oral utilitza menys gramatica, sobretot amb pauses i entonacions, en canvi l’escrita utilitza signes de puntuació, sinònims, etc., és més gramatical.
• l’oral utilitza molts elements paralingüístics (canvis de ritme i velocitat, de to, etc) i l’escrita no, utilitza tipografies diverses (cursiva, negreta...) i altres codis gràfics (parèntesis, asteriscs...)
• L’oral utilitza força codis no verbals i l’escrita  no.
• L’oral utilitza freqüències exofòriques (tu, jo, aquí, ara, etc.) i l’escrita freqüències endofòriques (ell, aquell, meu, alguns, etc.)

Gramàtica

• L’oral incorpora formes pròpies dels usos espontanis i ràpids i l’escrita no les incorpora.
• L’oral utilitza solucions por formals i l’escrita utilitza solucions formals.